.jpg)
Els Pastorets són representacions teatrals integrades en el cicle festiu del Nadal que entre els mesos de desembre, gener i, fins a molt estirar, La Candelera, reuneixen en pobles, viles, ciutats o barris més de 60.000 espectadors en les gairebé 250 funcions, que, entre equips tècnics i artistes, mobilitzen unes 7.000 persones.
ā
El gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames religiosos medievals, L’officium pastorum (l’adoració dels pastors), que es feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies. Sobretot durant la missa de matines que, més tard, esdevindria la Missa del Gall. Amb el pas del temps però, i arran d’un seguit de normatives, els actes d’adoració (males llengües diuen que descontrolats) es traslladaren primer al carrer per, posteriorment, cap a finals del segle XVIII, establir-se en cases nobles, fins arribar als teatres actuals.
ā
De textos teatrals, cal ressenyar els següents: Josep M. Folch i Torres: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús; Ramon Pàmies: L’Estel de Natzaret; Lluís Millà: El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli; Francesc d’A. Picas: La Flor de Nadal… fins arribar a propostes i contrapropostes de caire local representades en casals parroquials, centres cívics, ateneus o casinos. Un veritable fenomen cultural arrelat al país per damunt del seu origen religiós.
ā
Però quina és la grapa que fa que enganxin? Aquí la resposta va fins i tot més enllà dels autors teatrals. El nombrós grup d’artistes de totes les edats que hi acostumen a intervenir propicia que a nivell interpretatiu es pugui acabar ocupant qualsevol paperet, encara que tan sols sigui el de fer del figurant que aguanta una branca d’olivera a la mà. A més, la claca familiar està sovint assegurada. Ara, altra cosa és quan les funcions es fan fora de les tardes assenyalades de Nadal, St. Esteve, Cap d’Any o Reis. Quan això succeeix, les propostes teatrals que es projecten són pensades per a un públic de cap de setmana, més foraster que l’estrictament veïnal, el qual es desplaça a altres municipis a cercar els dimonis Satanàs i Llucifer que van acompanyats d’una colla de súbdits i que se les han de veure amb una parella de pastors ganàpies que sustenten el fil argumental de l’obra. Se’ls pot anomenar Garrofa i Pallanga; Borrego i Carquinyol, o Lluquet i Rovelló.
ā
Dit això, és important divulgar la diversitat de propostes disponibles de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, on els decorats, els efectes especials, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, les músiques, les danses, les interpretacions… vetllen per ser el més curoses possibles. I, precisament aquí, rau una més de les riqueses de les representacions, el fet de fer escola. Sí, sí, d’espectadors i d’artistes de tota disciplina que no amaguen que les primeres vivències en el món de les arts estan lligades amb els Pastorets.
ā
Un altre dels tresors, tal vegada, és la tradició. De fet, potser cada any per les festes de Nadal a les cases no necessàriament muntem el pessebre, caguem el tió, guarnim l’arbre o, pel que fa al cas, ens apropem als teatres a gaudir dels Pastorets, però, tard o d’hora, hi acabem retornant. Com, per exemple, una tieta estimada que després de portar-me en la infància un parell de vegades seguides a veure en Pere Botero, en una tercera oportunitat em va dir com a excusa que li feien por les banyes, cues i calderes que fan xup xup! Ara que serà avia però, hi tornarà.
ā
ā
3.12.2018