Personatges principals:

​

Pere Botero: És l’ànima d’un executiu encara poc integrat a l’infern on ha anat a parar per les seves estafes i corrupteles. Murri, foteta, cínic i agosarat. Manipula fins i tot els diables per tal de no arriscar-se ell. Vesteix americana i corbata, amb mocador a la butxaca i flor en un trau, porta barret o cabell engominat i ulleres de sol. A la mà un maletí rígid, amb nansa i el rètol “Pere Botero, negocis espantosos” i a dins el rètol “patim-patum!”.

 

En Banyeta: Temorenc i covard, pausat i mandrós, distret i babau, pessimista, innocentot i quasi bona persona. Escarmentat pels fracassos de cada any en intentar evitar l’adveniment del Nen Jesús. Intenta defugir les responsabilitats i es fa l’orni per tal d’exposar-se el mínim. És un sac de gemecs i té excuses per a tot. És hipersensible a tota referència divina i les paraules sagrades li provoquen gratera i coïssor, però ell mateix, sense adonar-se’n, cau en el parany de dir jaculatòries populars que li provoquen gran coïssor i encenen el seu amo: Satanàs. Esperrucat i esfotressat, vesteix robes esquinçades o malles negres i vermelles Té una sola banya al cap, llueix una gran cua i porta forquetes.

​

Satanàs: Impetuós i arrauxat, venjatiu i maliciós, despòtic i superb, segur de sí mateix, però inepte, ser contradit el posa furiós. Té per objectiu escampar el mal i ha posat la banya en intentar destruir, físicament i moralment, els pastorets i l’Infant de Betlem. És hipersensible a tota referència divina i les paraules sagrades li provoquen urticària i picor. Vesteix robes esquinçades o malles negres i vermelles i una gran capa. Escabellat i amb bigoti i barbeta. Llueix grans banyes al cap, no té cua i porta forquetes.

 

Herald: Geniüt, enèrgic, xafarder, porta un control estricte de tot i exigeix el compliment minuciós i exacte de totes les lleis i costums romanes. Vesteix túnica llarga , cinturó , capa llarga  i sandàlies o avarques. Porta un rotlle de pergamí on té anotada la llista amb el cens de les persones que s’han d’empadronar i el text de l’edicte:

​

Edicte Any 747 després de la fundació de Roma Nos, Caius Juli Octavi August, Emperador, Cònsol, Tribú, Príncep Senatorial i Pontífex Màxim de Roma i de totes les seves províncies, Manem i disposem que tots els habitants dels nostres dominis, romans, ciutadans lliures, caps de família, vagin als seus pobles d’origen en el termini de tres llunes i es presentin a les guarnicions per a ser anotats i empadronats pels escribes del governador. És dictat a Roma perquè es compleixi a totes les províncies de l’Imperi. També disposem que, a la província de Judea, de gent sempre tan díscola, insubmisa i superba, el nostre procurador tripliqui els impostos pels drets de mercadeig i de transport de qualsevol producte. Així mateix, exigim la col·laboració de tots els ciutadans amb el nostre fidel súbdit d’Idumea i tetrarca de Judea, “El Gran”Herodes Antipas, en la recerca del nadó a qui anomenen Emmanuel i que els rebels pretenen nomenar “Rei dels Jueus”. Que així s’escrigui. Que així es faci.

 

Pretor o llegat: Altiu, tibat, prepotent i malcarat. Causa temor i té tots els vicis: ganut, avariciós, corrupte, luxuriós... Vesteix túnica llarga , cinturó ,capa llarga  i sandàlies o avarques. Porta una corona de fulles i un ceptre de comandament.

​

 

Escribà: Servil, eixut, mal educat, avariciós, corrupte. Vesteix túnica curta ,cinturó i sandàlies. Porta un munt de rotlles de pergamins i estris per a escriure.

 

Llonguet: Pastor espavilat, suspicaç, assenyat i savi. Ve de lluny per empadronar-se i, com cada any, vol veure l’Infant que acaba de néixer. Ha topat sovint amb el dimoni i no es deixa enredar. Vesteix calces a mitja cama, camisa, samarra o armilla, mocador de coll i barretina. Porta gaiato i sarró.

 

Crostó: Pastor simple, però enginyós, despreocupat, alegre i descarat. Amic fidel d’en Llonguet a qui sempre fa cas i a qui a voltes s’anticipa. Reconeix un mal esperit d’una hora lluny i els adreça a garrotada seca. Sempre té gana o set i qualsevol moment li és bo per fer una queixalada o un traguinyol. Vesteix calces a mitja cama, camisa, samarra o armilla i barretina. Porta gaiato a l’espatlla amb un farcell penjat i botella de vi en bandolera.

​

​

Pastoretes (6): Intervenen amb frases curtes a l'escena 4.

​

​

 

Personatges sense text

 

(escenografia/actuacions musicals)

​

Dimonis : ajudan en Banyeta a muntar i desparar l’escenografia de l’Infern. Són hiperactius, silenciosos, tafaners, juganers, entremaliats, descarats, però espantadissos. Porten banyes, cua i forquetes i vesteixen amb malles negres, alguns porten gorra de cuiner i remenen les calderes amb llosses i cullerots mentre van tirant als perols tota mena d’objectes i aliments: llonganisses, cols, bròquils, pebrots, barres de pa, calçotets i roba interior, criatures o ninos, sabates...

​

​

Legionaris :  Obeeixen, desfilen marcialment, marxen tot cantant, formen passadís d’honor i responen a les aclamacions dels seus superiors. Vesteixen túnica curta ,cinturó i sandàlies. Porten llança, amb la qual marquen el pas picant el terra. 

​

​

Portaestendard : Obeeix, desfila marcialment, canta i respon a les aclamacions dels seus superiors. Vesteix túnica curta , cinturó i sandàlies. Porta i exhibeix un estendard amb la divisa o lema “empadronamentum romanorum”.

​

​

Pastoretes i pastorets : Gent humil sotmesa pels romans; no estan per orgues; no mostren bones maneres ni cap ganes de pagar tributs. Vesteixen amb robes antigues, rurals: davantals, faldilles llargues, mocadors de cap, espardenyes de beta o descalces, barretines, samarres o armilles, faixes, camises, calces a mitja cama... Porten tota mena de recipients antics: paners, cistells, cabassos, mocadors de farcell, saques, sarrons, gerres, carretons, gàbies... i tota mena de menges: melons, caps de col i de bròquil, pebrots, paneres de fruita i de verdures, gallines, pernils... algun timbal i altres instruments de percussió.