En les arts en el temps: la música, la dansa, el teatre… hi trobem unes característiques singulars que, ben aprofitades, faciliten la generació d’espais i temps de participació, trobada, convivència i cooperació.

La naturalesa efímera, per una banda i el fet que són llenguatges que s’enriqueixen amb la participació diversa i complementària, fa que aquests llenguatges artístics temporals facilitin processos de trobada, inclusió, participació diversa, cooperació… "

​

                                                                                       Ester Bonal