Un cop visionat el vídeo, es demanarà als alumnes que busquin la fitxa tècnica de la pel·lícula : any de producció, país, director, durada, gènere, repartiment ... I el que més incís en farem, el compositor.

​

Pel que fa al compositor de la banda sonora, es buscaran referències biogràfiques, imatges, altres bandes sonores composades pel ell i alguna crítica cinematogràfica que faci referència a la part musical de la pel·lícula.

​

Un cop feta la recerca dels punts anteriors, explicarem les funcions que pot tenir la música en una pel·lícula a partir del visionament de la següent pàgina web:

​

MÚSICA DE CINE

​

​

En la banda sonora d'aquesta pel·lícula s'incorporen moltes cançons de pop rock vuitanteres com la que interpretem, però radera de la banda sonora s'hi amaga el treball d'un bon compositor de cinema, Elmer Berstein, que va passar desapercebut davant l'èxit de la cançó "Ghostbusters" que va assolir els primer llocs de les llistes d'èxit d'aquell moment.

​

El treball de Bernstein és meritori i curiós ja que incorpora una instrumentació poc freqüent per donar un to misteriós a la seva música.

En la banda sonora de "Ghostbusters", Elmer Bernstein va utilitzar un instrument molt curiós: les ones Martenot.

​

Aquest instrument d'oscil·lador electrònic monòdic (és a dir, que no produeix notes simultànies) es caracteritza per les seves sonoritats particulars, que recorden veus procedents de lluny. Es compon de:

• un teclat suspès, que comanda l'altura del so (la seva freqüència) i el vibrato.

• una cinta paral·lela al teclat que permet els glissandi

• una tecla d'expressió que es controla amb la mà esquerra i que incideix sobre el volum sonor. Per la pressió menys o més forta s'obtenen les variacions d'intensitat que poden anar del pianissimo al fortissimo. Un colp sec sobre la tecla produeix un so percutdt. Hom pot fàcilment fer una analogia entre la tecla d'expressió 

​

​