Abans d’escriure el guió d’una pel·lícula ens cal una idea: el punt de partida que donarà lloc a la nostra història i al nostre guió. Per identificar si anem pel bon camí, tenim una sèrie de trucs que ens poden ser molt útils quan ens estem iniciant en el món del cinema.

​

Una manera senzilla, però efectiva, de veure si hem escollit una bona idea és que inclogui acció: un personatge o un conjunt de personatges a qui passa alguna cosa. Per exemple, algú que viatja a un lloc llunyà i misteriós a través d’una porta màgica; dues persones que topen amb el cotxe i resulta que ja es coneixen, però feia anys que no es veien; toca la loteria en una petita població i tothom té un dècim, o quasi tothom…

​

Un bon truc per esbrinar si la nostra idea funciona és que sigui clara i que es pugui definir en una sola frase per poder-la explicar a una altra persona, com en els exemples anteriors.

​

A partir d’aquí, per desenvolupar la idea, treballarem els personatges perquè tinguin unes característiques, unes motivacions i, sobretot, un objectiu. I farem que aquests personatges emprenguin accions per aconseguir els objectius proposats. Per comprovar-ho, ens preguntem: “Què volen els nostres personatges?” i, “Què fan per aconseguir-ho?”.

​

L’acció avança gràcies als objectius i desitjos de cada personatge, juntament amb els obstacles o els conflictes que s’interposen en el seu camí. Si volem que hi hagi acció, i sobretot emoció, els nostres personatges mai no poden aconseguir el seu objectiu a la primera. Com més difícil sigui d’aconseguir l’objectiu, més interessant serà la història!

​

Un altre aspecte que hem de vigilar és la versemblança. Tot allò que la nostra història inclogui (personatges, accions, situacions, objectes…) ha de ser creïble per a l’espectador. Això no vol dir que tot el que hi aparegui hagi de ser real, però sí creïble dins de l’univers que haurem creat. Per exemple, si dins de la història hi ha un únic personatge que té un poder màgic, hi ha d’haver una justificació, quelcom que expliqui per què el té aquell personatge i no la resta, de manera que l’espectador es cregui que realment té sentit que ell sigui l’únic.

​

Una bona manera d’inspirar-nos a l’hora de triar una idea és pensar en anècdotes personals o properes; parlar de temes que coneixem i de situacions que ens són familiars. Després ho farcim amb una miqueta d’imaginació i creem històries fantàstiques! A partir d’aquí, la nostra idea serà més o menys reeixida segons el grau d’originalitat i de diferenciació amb altres històries similars.